Sangtekst: Els Pets. Sol. La Vida és Bonica (però Complicada).

Som dilluns de Pascua, com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.

no es igual que altres vegades, algu avui no sera a taula,
pero tothom i pensa de tan en tan.

tres canalles costen de pujar,
ningu no perdona, menys el banc,

despres de la feia a casa, fas neteja de l?escala,
del bloc on treballa el teu advocat.

i avui torna a ser dissabte t?obriran la porta (hola com va)
et faras la forta (t?has aprimat)
el menut et pregunta perque encara, no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t?amaguis (t?estimo tan)

la vida es bonica, pero a vegades, complicada.

tan se val.

el teu home es un tros de pa.
pro com sempre es va deixar enredar,

quan va sentir la condemna,
li va caure el mon a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...

lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen, els regals.
pels carrers la gent et mira, i et saluda amb un somriure,
d?on treus tantes forces, per no plorar...

i avui torna a ser dissabte t?obriran la porta (hola com va)
et faras la forta (t?has aprimat)
el menut et pregunta perque encara, no hi ha el pare.

quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t?amaguis (t?estimo tan)

la vida es bonica, pero a vegades, complicada.

i avui torna a ser dissabte t?obriran la porta (hola com va)
et faras la forta (t?has aprimat)
el menut et pregunta perque encara, no hi ha el pare.

la vida es bonica pero a vegades, complicada.

tan se val.