Sangtekst: Els Pets. Fràgil. Sembla Estrany.

No fa tant
eres tot el que em passava d'important,
descuidant
els amics que m'avisaven del meu mal
construia cada dia una espiral
al teu voltant.
No fa pas tant.

No fa tant
dibuixava cors al mobiliari urba,
espiant
les ombres xineses del teu finestral
fent-me creure a glops de negre del Montsant
que jo era a dalt.
No fa pas tant.

No fa tant que em semblava sentir
el teu riure al tren cada mati.
No fa tant que em semblava trobar
el teu rostre a la taula de cada restaurant.
No fa pas tant.

Era ahir
quan fingia dedicar-me a repartir
pis per pis
propaganda d'un curset de tast de vins
per trucar-te i sense por poder-te dir:
<< em pots obrir?>>
i escoltar un si.

No fa tant era veure't i estar
tot el dia amb el cor desbocat.
Les cancoms carrinclones d'amor
em semblaven escrites expressament per jo
pero ara ja no.

No fa tant
vaig llevar-me un dia i ja no em feies mal.
Fara un any
i ara et veig i ric i torno a ser normal,
fins i tot ja no recordo el teu portal.
Sembla estrany,
pero em va passar.

Sembla estrany,
pero em va passar.


(Gracias a Ana por esta letra)