Sangtekst: Manel. 10 Milles Per Veure Una Bona Armadura. Benvolgut.

:
Benvolgut, permet-me suposar
que, malgrat que no haguem gaudit de presentacio oficial,
mes o menys, aixi com jo, estas assabentat
de la meva existencia, de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, que hi fare, covard de mi?
No es que siguis cada tarda el meu tema preferit,
vostres son les promeses que ningu ja complira,
vostres les nits que els telefons no paraven de sonar.

Pero si que et vaig veient en discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns que mai tindras prou lluny,
benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant
i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:

Heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l?absis romanic d?una catedral i sou joves i forts!
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo estem esperant.

I que simpatics que se us veu, i quin mal devia fer,
i m?ho imagino -o ho intento- i t?asseguro que comprenc
que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon
quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.

Pero vull pensar que tot va be i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no saps per que pero estas content
i vas veient coses pel mon que t?estan agradant tant
i agraeixes que entre els dos em fessiu creixer amagat.

Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors,
en cada intuicio fugac d?una vida millor,
amagat en ?som molt joves per tenir res massa clar?,
amagat en ?no se que es, pero, nena, no puc respirar?.

Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal
el meu amor, la meva sort, les meves mans
o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
Ai aquests dits, no son senzills, de gent com jo
que estava esperant.

Benvolgut, ho deixo aqui, que se que ets un home ocupat.
Suposo que es moment d?acomiadar-me esperant
no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,
que la forca ens acompanyi, adeu, fins sempre, sort!
Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,
fare d?home serios, esperare darrere dret
mentre tu li fas brometa, ?veig que ara els busques alts?,
mentre tu et reivindiques com molt mes elegant.
Farem adeu i marxarem i ella em dira que t?ha vist vell
i, pas a pas, ja estaras tan lluny
com el creti que abans d?entrar a Historia li tocava el cul
arrambant-la contra els arbres del costat d?un institut.
Ai, pobrets meus, com s?haguessin espantat,
si entre els matolls, sortim tu i jo dient
?ei, aqui els senyors, estem esperant.
Xicots, aneu fent lloc,
que estem esperant?.